Reflexions Pirena (II)

Continuem amb el monogràfic sobre la nostra participació a Pirena parlant de la cursa, des de la seva vessant purament esportiva.
Com la gran majoria d’esdevenimentsactuals, aquests depenen en gran mesura dels patrocinadors, i Pirena no n’és una excepció. Només així es poden entendre les 4 etapes (Candanchu-Portainé(2)- Grau Roig) on s’hi ha a fet una cursa d’exhibició. La manca de neu durant la primera setmana ha marcat la cursa, i sort n’hem tingut del Pla de Beret, on finalment s’hi han disputat 7 etapes. Tot i això, ens han sorprès les queixes d’alguns participants relatives a l’elevat (sic) kilometratge de les etapes durant aquesta primera setmana.
La segona part de la cursa, amb l’arribada de la onada de fred i neu, l’itinerari ha tornat a la normalitat i hem pogut gaudir d’etapes de perfils molt diferents i canviant d’ubicació cada dia.
En total hem disputat dues etapes que es podrien considerar de mitja distancia (31km i 40km respectivament), dues més d’esprint “llarg” (24km) i la resta no han passat de 18km. Per tant podem considerar que, almenys en aquesta edició, la cursa ha afavorit més als tirs d’esprint en detriment dels que havíem preparat distàncies més llargues. S’escapa del nostre coneixement les raons per les quals no s’han incrementat les distàncies durantla segona setmana.
Si hem d’escollir-ne una, ens quedem amb la darrera etapa de Plateau de Beille, amb un perfil força planer i un traçat sinuós molt divertit. 24 km disputats sobre neu fresca caiguda durant la nit i amb una temperatura que rondava els -20ºC.
Tot i que finalment no s’han disputat en el seu traçat original, les dues etapes de Portainé juntament amb la del Tarter, son les que menys ens agraden de l’itinerari proposat. Són etapes amb un desnivell exageradament pronunciat, on hem hagut de parar uns segons per recuperar l’alè (el musher, no els gossos). No ens agraden aquest tipus d’etapa, però ja ho sabíem quan ens vam inscriure i per tant les hem hagut de córrer. La mítica baixada del Tarter, però, finalment ha resultat molt menys perillosa del que ens havien dit i ha estat fins i tot divertida, encara que vam frenar excessivament els gossos a la baixada i potser els podríem haver deixat anar una mica més.
Resumint, una primera setmana monòtona a causa de l’escassa innivació i un segon tram més distret on, i sempre sota el nostre parer, li han mancat més kilòmetres a la cursa.