Reflexions Pirena (i III)

Acabem aquesta sèrie de posts aprofitant per destacar la impagable feina del handler de l’equip, la Susanna. A part d’haver cuidat dels gossos durant la cursa, és una peça fonamental dins de l’equip durant la resta de la temporada, no només tenint cura dels gossos sinó “aguantant” al musher, que ja té mèrit!

També volem agrair la feina d’en Carles, el handler que ens ha ajudat durant la segona setmana. Tot i que no tenia experiència prèvia, ha resultat tot un descobriment i esperem poder contar amb ell en altres curses.

I finalment, agrair al nostre espònsor Serveis Panella la confiança que ha dipositat en el nostre equip aquesta temporada.

El regust que ens enduem és molt positiu. Hem estat 15 dies corrent sobre neu amb els nostres gossos cada dia, i a més hem aconseguit un bon resultat. No només això, també ens enduem records dels bons moments passats fora de cursa i de les noves amistats que hem fet. De ben segur que hi tornarem!

Reflexions Pirena (II)

Continuem amb el monogràfic sobre la nostra participació a Pirena parlant de la cursa, des de la seva vessant purament esportiva.
Com la gran majoria d’esdevenimentsactuals, aquests depenen en gran mesura dels patrocinadors, i Pirena no n’és una excepció. Només així es poden entendre les 4 etapes (Candanchu-Portainé(2)- Grau Roig) on s’hi ha a fet una cursa d’exhibició. La manca de neu durant la primera setmana ha marcat la cursa, i sort n’hem tingut del Pla de Beret, on finalment s’hi han disputat 7 etapes. Tot i això, ens han sorprès les queixes d’alguns participants relatives a l’elevat (sic) kilometratge de les etapes durant aquesta primera setmana.
La segona part de la cursa, amb l’arribada de la onada de fred i neu, l’itinerari ha tornat a la normalitat i hem pogut gaudir d’etapes de perfils molt diferents i canviant d’ubicació cada dia.
En total hem disputat dues etapes que es podrien considerar de mitja distancia (31km i 40km respectivament), dues més d’esprint “llarg” (24km) i la resta no han passat de 18km. Per tant podem considerar que, almenys en aquesta edició, la cursa ha afavorit més als tirs d’esprint en detriment dels que havíem preparat distàncies més llargues. S’escapa del nostre coneixement les raons per les quals no s’han incrementat les distàncies durantla segona setmana.
Si hem d’escollir-ne una, ens quedem amb la darrera etapa de Plateau de Beille, amb un perfil força planer i un traçat sinuós molt divertit. 24 km disputats sobre neu fresca caiguda durant la nit i amb una temperatura que rondava els -20ºC.
Tot i que finalment no s’han disputat en el seu traçat original, les dues etapes de Portainé juntament amb la del Tarter, son les que menys ens agraden de l’itinerari proposat. Són etapes amb un desnivell exageradament pronunciat, on hem hagut de parar uns segons per recuperar l’alè (el musher, no els gossos). No ens agraden aquest tipus d’etapa, però ja ho sabíem quan ens vam inscriure i per tant les hem hagut de córrer. La mítica baixada del Tarter, però, finalment ha resultat molt menys perillosa del que ens havien dit i ha estat fins i tot divertida, encara que vam frenar excessivament els gossos a la baixada i potser els podríem haver deixat anar una mica més.
Resumint, una primera setmana monòtona a causa de l’escassa innivació i un segon tram més distret on, i sempre sota el nostre parer, li han mancat més kilòmetres a la cursa.

Reflexions Pirena (I)

Un cop descansats i aclimatats novament a la rutina del dia a dia a casa, comencem una sèrie de posts sobre les vivències i les conclusions després de la nostra primera participació a Pirena.

Aquesta primera entrada la dedicarem, com no, als grans protagonistes d’aquesta cursa: els nostres gossos. Hem d’estar molt orgullosos d’ells, ja que ho han donat tot en cada etapa. Han estat un total de 240km repartits en etapes d’entre 2km(sic) i 40km. Excepte un petit problema dermatològic derivat de l’intens fred, cap dels gossos ha patit ninguna lesió, i han arribat tots en perfecte estat a la darrera etapa. De fet, teníem la sensació que ens han faltat km cada dia.

Més mèrit té encara si tenim en compte que, a diferencia d’altres equips, no hem pogut escollir els “millors” del kennel, sinó els “únics” del kennel, ja que ens hem endut tots els gossos que podien córrer i tot i així encara ens n’han hagut de deixar (mil gràcies Marçal i Josep). Tot i això, per nosaltres, segueixen essent el millors.

Bàsicament l’estratègia que hem seguit ha estat la de mantenir un equip diguem-ne titular i anar fent petites rotacions per donar descans. L’únic dia que vam variar aquesta estratègia per donar descans a més gossos, tot preveient la llargada de la cursa, ens va sortir malament i vam perdre temps. Els nostres gossos venien ben entrenats i han aguantat perfectament totes les etapes, repetint per exemple, el 90% de l’equip entre l’etapa nocturna de Beret de 40km i la de l’endemà al matí de 24km.

Hem portat un mitjana de velocitat d’uns 20-21 km/h, variant aquesta molt poc entre les etapes de 18km i les de 30 o 40km. Això ens confirma el que ja sabíem, no tenim un equip d’esprint, però som capaços de mantenir una mitjana bastant bona durant molts km. Els nostres millors resultats en aquesta cursa els hem obtingut en les etapes llargues, i per a això hem estat entrenant aquests darrers mesos. Tot i això encara estem una mica lluny dels 25 km/h que tenen de promig els equips capdavanters, però encara tenim recorregut per arribar-hi.

No ens volem capficar massa en les diferències entre els nostres gossos i els dels altres equips. Pirena és una carrera molt particular on hi ha grans desnivells que requereixen d’una gran potencia així com etapes curtes d’esprint pur. Per nosaltres, Pirena avui en dia no es un objectiu final, per tant no volem configurar el nostre equip amb aquesta meta, però si que tindrem en compte alguns aspectes de cara a seguir millorant.

Ja som a casa

Ja hem arribat a casa i ens hem trobat amb aquesta agradable sorpresa:

Ens ho hem passat molt bé aquests 15 dies que ha durat la cursa, però ja trobàvem a faltar estar a casa amb els nostres.
Properament ja penjarem les reflexions sobre la Pirena, i algunes fotos que ens han fet.

Recta final

Aquest matí l'equip s'aixecava a Andorra a -20ºC; deu ser el més semblant a còrrer a Noruega, un desig que esperem algun dia complir. De moment aquí, a Pirena i a només una etapa de la final; seguim 11ns a la general, hem fet dos pódiums d'etapa (tots dos en 3a posició); els gossos estan bé i el múxer una mica cansat. Sembla que l'entrada del nou handler ha afavorit les relacions amb els múxers alemanys, no hi ha res que les birres no uneixin... Gràcies Carles! Així que des de casa esperem que aquesta última etapa que queda de 30 quilòmetres ens vagi tan bé com sempre ens van les llargues i que tornin tots a casa per celebrar-ho.