dimecres, 10 de març del 2010

Crònica del Campionat d'Espanya



Com ja us avançava en un post anterior, la competencia en 6S sería dura, i amb aquest pressentiment arribavem dissabte a Baquèira. Només arribar, la primera sorpresa: en Javier Hervás correria amb 4S, però d'altra banda un altre competidor s'havia inscrit i no l'haviem tingut en compte: l'`Òscar Torres, que ja ens va guanyar a Portainé fa dues setmanes.

Així, encaravem l'etapa del dissabte, que finalment es va disputar en un terreny força pla (no vam baixar a Montgarri) però també molt revirat, ràpid i divertit. Darrera nostre sortía en Jesús Raigosos, que corre en una lliga apart, i que a mig circuit ja ens va atrapar. No sabria dir-vos si corría més ell o els gossos, però en qualsevol cas anava molt ràpid (finalment ens va treure més de 3 minuts en un recorregut d'uns 11 km). D'una banda això ens va restar uns segons ja que vam haver de reduïr la marxa per facilitar-li l'avançament, però d'altra banda també ens va fer de "llebre" durant una estona (això si, cada cop més i més lluny fins que el vam perdre de vista), per tant no podem dir ni que vam perdre ni que vam guanyar temps per aquest fet. A part d'un petit incident a 2 km de meta, quan la Dream es va aturar per fer les seves necessitats, la resta del circuit el vam córrer bé i ràpid. Sabiem que ens havia anat bé, però la sorpresa va arribar amb la publicació dels temps: tercers a només 25" del segon i amb una diferència de 38" respecte al quart classificat.

Tot i que contingudes, ens vam començar a fer il·lusions d'ocupar un lloc al pòdium al dia següent. Sabiem que el segon classificat havia arribat 30" tard a la línia de sortida i que sería molt difícil atrapar-lo, però confiavem en mantenir el tercer lloc. Els gossos havien anat molt ràpid i el diumenge s'havien recuperat molt bé. Així, vam prendre la sortida amb una neu una mica més dura que el dia anterior i una temperatura força bona. La decepció va arribar just en el punt on el dia abans ens havia atrapat en Raigoso. En aquella zona, de lleuger ascens, ens va atrapar el llavors quart classificat, l'Ismael Pinyol. En aquell moment ens vam mig enfonsar psicològicament. No enteniem com ens havia pogut retallar 2' en tan sols 6km. Des d'aquell punt fins a la línia d'arribada vam estar constantment avançant-nos, però ja no tenía importància: haviem perdut la tercera posició.

Finalment vam creuar la meta amb un temps 1´20" pitjor que el dia anterior. I la veritat es que encara no hi trobem l'explicació, aparentment els gossos van anar igual de bé que el dia abans, no varem tenir cap incident i la sensació era que anavem ràpid. En Pinyol va fer 40" menys que el temps que haviem fet nosaltres el dissabte, per tant en cas d'haver anat igual que el dia anterior el pòdium hagués estat questió de segons. Ens fa ràbia perquè vam perdre la tercera posició nosaltres. Si haguessim fet un temps similar al de la primera mànega i tot i així ens haguessin avançat, cap problema, però perdre més d'un minut nosaltres sols, ens deixa una mica decepcionats.

O sigui, que per segon any consecutiu, ocupem el lloc del "desgraciat": el quart. Vist en perspectiva no és un mal resultat, però tenint en compte com va anar la cursa, ens queda un mal regust de boca.

Podeu consultar els resultats a http://www.rfedi.es/competiciones/calendario_detalle.aspx?IdModalidad=7&idCompeticion=925

La darrera cursa de la temporada serà d'aqui a dues setmanes, a Rasos de Peguera, en la primera Rasos Race organitzada per Sativamush. Finalment descartem anar a Vercors perquè anem una mica justos de gossos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada