dilluns, 29 de novembre del 2010

Campionat d'Espanya en cayac (perdó, en terra)

L'any passat sentia algú dir que el circuit de Bell-lloc no era digne per fer un Campionat d'Espanya. Deixant a banda sentiments nacionals, m'agradaria sentir l'opinió d'aquestes persones al respecte del circuit de Vinuesa.
La meva opinió: Indigne per ser per un Campionat estatal. Per un entrenament social, encara, però no per a res més.
Malgrat la temperatura era ideal, i tot i assumint que circuits perfectes no n'hi ha, essent benevolents podem passar per alt la zona de fang (que els primers corredors van trobar en bon estat, però que els darrers ja s'hi van embarrancar), i fins i tot els sotracs que hi havia. Però el que no té nom és fer creuar un riu d'uns 15 metres d'amplada, amb aigua fins al genoll i còdols de mig metre. Independentment del nostre resultat final, que ja sigui dit de passada no va ser l'esperat, no entenc quina es la justificació que s'hi pot donar. Podria arribar a entendre que en una cursa de mitja o llarga distància hi haguessin trampes com aquesta, ja que ni la velocitat a la que es circula els fa excessivament perillosos, i que en cas de problemes encara resta prou circuit per recuperar el temps perdut. Però que en un circuit de 7 km, on els millors temps fan 15', amb mitjanes d'uns 30 km/h, s'hagi de creuar aquest riu, ho trobo esperpèntic.
El més curiós es veure com, quan la immensa majoria de participants estan totalment disgustats amb el traçat del circuit , des de l'organització encara treuen pit al·legant que cap participant ni cap gos ha pres mal. Vaja tela! Que els hi expliquin a aquells que van rebentar el carro!

1 comentari:

  1. Estoy al 100% de acuerdo contigo, se puede decir más alto pero no más claro

    ResponElimina